La vila de Peratallada es troba al punt de contacte de la zona de turons de les Gavarres i les terres de la plana baixempodenesa, a l'esquerra de la riera Grossa. El poble, que està declarat conjunt historicoartístic i bé cultural d'interès nacional (BCIN), és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i sortints, on destaca el castell fortificat amb la torre de l'Homenatge i el palau (s.XI-XIV), les muralles (s .XII-XIII) i l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII). Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva. La població és assentada tota ella sobre la roca de gres, treballada de diverses formes.

El topònim Petra scissa o Petra Tallada està documentat, pel que sembla, a partir del segle X. Més endavant el nom apareix referit amb poques modificacions bé al poble o als diferents personatges del llinatge dels Peratallada, que amb el temps es va convertir en una de les més importants d'arrel sota-empordanesa.

Així, per exemple, el 1062 hi ha esment d'un Bernardi de Patra Taliada, el 1065 apareix el Castro de Petra Taliata. El 1088 trobem escrit Petrataliata, el 1111 Petra Taliata, el 1112 Petra Talata, el 1128 Petra Incisa i Patra Taiata, el 1143 Petra tayada, el 1169 i 1173 Petra incisa, el 1202 i 1222 Petric

Peratallada ha sabut conservar el caràcter rural, mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de muralles. La vila encara conserva la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça Major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, encara es mantenen habitatges característiques dels segles XVI. L'habitatge tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinades a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle. Hi pot haver encara un altre pis a mode de golfes o graner i sovint un pati o àmplia sortida o estava darrere.

És a l'època medieval quan tenim els primers testimonis escrits sobre la vila. Alguns documents del s.X ho esmenten amb els noms de Petra scissa i Petra tallada. El castell de Peratallada, al voltant del qual va quedar resguardada la població, va ser el centre de la baronia que pertanyia a aquest llinatge dels Peratallada, documentats des del segle XI. El castell es comprova que existia el 1065 però algunes estructures arquitectòniques semblen demostrar que aquest nucli ja hi va haver una fortalesa des de més antic. El nucli fortificat és encimbat en un enorme basament de roca natural sorrenca, tallat artificialment per donar-li verticalitat. El monticle rocós s'aixeca 4 o 5 metres sobre el terreny circumdant. A sobre s'enlaira el gran castell, amb la seva caraterística torre de l'Homenatge, i el magnífic palau, orientat a llevant, que dóna a la Plaça del Castell. El mur que envolta la torre mestra s'adapta a la forma irregular del turó i assoleix una alçada considerable. També es poden veure restes de merlets que donen un gran atractiu i misticisme a la construcció. L'alta torre de l'Homenatge, el senyal d'identitat del poble, és de planta rectangular, coronada per merlets quadrats. Té una porta adovellada i tenia un pis intermedi de fusta. Està construïda amb filades de carreus escairats.

Peratallada va ser una de les poblacions catalanes més ben fortificades. El sistema defensiu estava format per tres recintes de muralla. El recinte principal tenia el castell al centre i els altres dos eren de grans avançades o barbacanes cap al nord i llevant. Les tres muralles, amb alts llenços i torres, estaven protegides per pregones valls excavades a la roca. Aquest fossat, de cronologia ignorada i discutible, té en alguns punts on avui és visible, una profunditat de 7 a 8 metres. En un dibuix del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona es mostra una reconstrucció ideal de les muralles. Trobem la població dividida en tres sectors, cadascun dels quals posseeix el seu recinte emmurallat. Els tres tancats es troben, segons aquesta hipòtesi, totalment desfermats entre ells, envoltats per complet, cadascun amb murs i torres i valls. Només es comuniquen els uns i els altres mitjançant uns hipotètics ponts situats a l'alçada del pas de ronda.

Els sectors actualment menys malparats de les muralles es poden veure al nord i al nord-oest. Pertanyen, en els fragments més grans, al recinte septentrional i, en part, al recinte principal que envolta el castell-palau. A l'extrem de tramuntana de la vila hi ha un extens llenç paral·lel a la carretera, amb alts murs i torres rectangulars, on s'obre el Portal de la Verge, l'únic ben conservat de les muralles. Per entrar-hi cal passar per un pont sobre les valls, que en aquell lloc, de gran espectacularitat, és on es conserven millor.