El castell de Peratallada ha tingut sempre fama de ser inexpugnable. Les terres que l'envolten, esponjoses i inundables, han actuat com una defensa natural de la fortalesa, ja que els enemics, desconeixedors del terreny, acabaven sovint enfonsats en algun aiguamoll. El castell, en canvi, està construït en una roca tan dura que expliquen que quan els homes excavaven a la pedra per fer els fonaments de l'edifici, els cops de bec que havien de fer desprenien unes espurnes que els cremaven la pell.

La llegenda explica que el castell tenia nombrosos passadissos subterranis amb sortida a un bosc proper, perquè si l'edifici era assetjat, els seus habitants poguessin escapar.

La llegenda explica que el castell tenia nombrosos passadissos subterranis amb sortida a un bosc proper, perquè si l'edifici era assetjat, els seus habitants poguessin escapar.

Un dia, un pagès de la zona que passava per aquest bosc es va trobar una llosa amb una gran anella. Va estirar-la i, amb molt d'esforç, va aconseguir aixecar-la. Aleshores es va introduir als passadissos i va descobrir un gran carregament de faves que havia emmagatzemat a l'interior. En aquells anys de desgràcies i gana, el pagès en va agafar tantes com va poder, però quan s'estava omplint la roba, els guàrdies del castell el van descobrir. L'home va fugir de pressa i va sortir del forat, i tant corria que va anar perdent tota la càrrega pel camí. En arribar a casa, trist per haver perdut les faves, es va treure la roba i va sentir que alguna cosa queia dringant a terra. Quan es va ajupir per veure què era, va veure que era una fava d'or. L'home, entusiasmat, va tornar al bosc per buscar l'entrada del passadís, però no la va trobar.

El pagès va buscar i va buscar, però mai més no va poder trobar la llosa amb l'anella que amagava aquell gran secret.

Extreta de La màgia del Baix Empordà, de Montserrat Vayreda.